dilluns, 9 de febrer de 2009

Estratègia de "Fantasma" d'Àngel Burgas


Hola, sóc la Teresa Villanueva. Acabo d’entrar a treballar al Laboratori i m’han dit que porti l’informe mensual a aquest despatx. Benvinguda, Teresa, i moltes gràcies, li vaig contestar tot pensant que el meu pare es deia Villanueva de segon cognom. Un dia varem coincidir a l’entrada del metro de Sagrera i després varem agafar el costum d’esperar-nos per fer el trajecte fins a Diagonal plegades. El pont de Sant Josep el passaré al meu poble, em va comentar un dia. De quin poble ets?, li vaig demanar. És un poblet de la província de Castelló, ningú el coneix, va afegir. Com es diu, vaig seguir preguntant de sobte interessada. Està al costat del riu Mijares, va precisar. Però em pots dir el nom, vaig insistir. Es diu Cirat, va confirmar la Teresa. Però si el meu pare hi va nàixer i hi va viure fins que va venir a treballar a Barcelona al setze anys, vaig exclamar. Llavors el deus conèixer, va demanar sorpresa. No hi he estat mai, vaig confessar-li, el meu pare no hi volia tornar perquè deia que en tenia mals records i, des que va morir, el meu germà i jo tenim ganes d’anar-hi però no trobem mai el moment. Després de moltes altres preguntes varem deduir que no ens unia cap parentiu però la Setmana Santa següent varem conèixer finalment la terra del nostre pare guiats per la Teresa i la seva família.

3 comentaris:

Madamfransuà - Francina Gili ha dit...

Resulta molt àgil aquesta manera d'escriure. Anem aprenent que es pot fer un texte de tantes maneres!

gina ha dit...

Noia, que bé! Realment té un ritme molt més dinàmic la lectura si s'escriu així.

msp-narracions.blogspot.com ha dit...

Fent així el diàleg resulta més viu.M'ha agradat molt!