dimecres, 25 de febrer de 2009

Escola de la Dona

Dins el vestíbul
t'acull un tro de reina,
ets benvinguda
a un món ple de saviesa.
Ous i farina,
les mans es fan més útils.
Roba i tisores,
els dits es fan més ràpids.
Pinzells i llapis,
els ulls es fan més hàbils.
Ritmes i notes,
l'oïda es fa més dòcil.
Mots i sintaxi,
la ment es fa més àgil.
Companyonia,
la vida es fa més fàcil.

7 comentaris:

Madamfransuà - Francina Gili ha dit...

Bonic, bonic, bonic.

Rosa Vila Panach ha dit...

Com se t'ha ocorregut aquest poema? Tu sempre tan original.
És "xulíssim"

msp-narracions.blogspot.com ha dit...

Carme, m'ha agradat molt aquest poema.Quina bona idea!És molt original!
Fins aviat!

gina ha dit...

Amb poques paraules ho has dit tot.
¡Renoi, que maco!

Sarroca ha dit...

Ho has sintetitzat, en forma de poema, meravellosament. Si fos possible et demanaria un vers de més per a la “tecnologia” i així demostraríem a tothom com l’Escola està també al dia.
maribel

cds-Generala Nicanora ha dit...

Molt bé, Mª. Carme, et felicito per aquest poema tan bonic.

Raimunda ha dit...

Carme, Quin romanç més autèntic.Quina facilitat en trobar els mots més adients. M'ha agradat molt
Raimunda