dissabte, 3 de gener de 2009

Lluna de gener de Josep Pla



En aquest text sembla com si Josep Pla, d'entrada, volgués amagar la profunda emoció que li produeix la lluna. Devia ser un home tan i tan sensible i emotiu que, sovint, es revestia d'un posat d'escepticisme, com d'una cuirassa d'indiferència.

M Dolors Vinyoles

D'hivern la lluna
és de l'any la més clara.
Esdevé somni
lúcid, viu, el paisatge
silenciós, patètic.




1 comentari:

msp-narracions.blogspot.com ha dit...

Carme, m'ha agradat moltíssim l'escrit i la il·lustració. Has posat el llistó molt alt!