dijous, 14 de maig de 2009

Comentari

Acabo de resseguir amb calma el blog general de la classe fins que m’he topat amb la benvinguda de l’Oriol i la Dolors en la qual ens desitjaven que el curs fos ben profitós i ens avançaven els objectius de la assignatura.

De la mateixa manera que l’Hedera Helix de Pere Calders, el nostre blog ha crescut amb una celeritat inusitada però, ben nodrit i ben dreçat des del inici, no ens ha serrat les dents ans al contrari ens ha empès a compartir vivències, aficions, habilitats i anhels. Al nostre blog, hi ha cabut la Història amb majúscula i també les petites històries quotidianes en què moltes vegades els objectes, des d’agulles de cap de colors a tasses de cafè, han esdevingut protagonistes.

Ja hem arribat a la Zona Vídeo i el viatge és a punt d’acabar. Com en tots els bons viatges, el més bonic ha estat el camí.

5 comentaris:

Rosa Vila Panach ha dit...

Molt bonic el que dius.Penso que amb poques paraules has sabut fer amb elegància, com ens tens acostumada, un resum del curs.

Rosa Vila Panach ha dit...

Un cop enviat el comentari m'he adonat que havia fet una errada. "com ens tens acostumada" ha de ser "com ens tens acostumats" Rectificat.

msp-narracions.blogspot.com ha dit...

Has fet un resum molt bonic i adient del que ha estat el curs.Hi estic completament d'acord.
Magda Simon

Raimunda ha dit...

Quina comparació més acertada amb L'hereda Helix de Pere Calders.Paraules justes i precises dibuixant el contingut.M'agradat molt

Raimunda

Jesús M. Tibau ha dit...

el plaer de caminar i gaudir del viatge, sense pressa per arribar