L'extinció de l'àliga del bec ample

Els occidentals han pres consciència de la necessitat de protegir les espècies vegetals i animals amenaçades mentre assisteixen impertèrrits a la desaparició de llengües a països on es considera que tot idioma que no sigui l’oficial causa problemes. Ben al contrari, es pot considerar que la desaparició d’una llengua és una verdadera desgràcia perquè priva a un grup humà determinat de la seva eina per comprendre el món.

Ara fa cent deu anys es va extingir el dàlmata veglioto que es parlava a l’illa de Krk. Uns filòlegs conscienciats es van apressar a conviure amb l’únic croata que el coneixia quan van saber que estava malalt de gravetat. Tuone Udaina recordava la parla dels seus pares i els dialectòlegs van recollir les seves paraules fins al final de tal manera que van poder certificar la mort de l’home i la de la llengua dàlmata.

Tots els països tenen polítiques lingüístiques, alabades o detractades, però és notori que la diferència entre els mal anomenats dialectes i les llengües és únicament una qüestió de poder polític.