Uns nois estaven pescant una tarda des d'una roca i van decidir fer una dormida tot esperant la llum de la lluna.Quan era ben fosc van sortir del mar unes petites fades, muntades sobre llagostins i crancs, que es van anar enfilant pels cossos dels dorments i a cau d'orella els van explicar les meravelles del mar i de la navegació.
Sense saber-ho els vailets tenien ja dins seu l'afició a la vida marinera i no podrien ser mai més feliços lluny del mar.
3 comentaris:
Un dia aprendrè a fer resums com els teus, m'ho he propossat encara que no se pas quan serà, m'involucro molt amb l'història i tot em sembla interesant.
El conte dels dos amics es molt bonic, quasi sense paruales s'expresen els seus sentiments.
Maria Carme, què t'haig de dir del que escrius i de les imatges que col·loques?
N'ets una experta.T'hi mous amb una soltura que ja voldria jo assemblar-m'hi.
I respecte als resums, ets una de les poques que has aconseguit l'objectiu.
No havia llegit el conte perquè no havia pogut assistir a classe. Gràcies al teu resum ho vaig fer ben aviat perquè en poques frases em vas donar motius per fer-ho.
Sobre les imatges que insertes a les teves publicación també la meva felicitació.
Maribel
Publica un comentari a l'entrada