El filòleg holandès decidí fer el viatge en cotxe, cosa que li permeté travessar una bona part de Catalunya. Mentre gaudia del paisatge de camps conreats es va adonar de la pobresa dels pobles a causa de la dictadura. Quan s’acostava al seu destí va ser interceptat per uns patrullers que el van deixar inconscient.
Es va despertar a una masia envoltat de gent amiga que, en català, li demanaren reiteradament perdó pel segrest, necessari per conservar el secret del seu amagatall. La colònia de resistents lluitava per salvar la llengua amb l’ajut dels lingüistes estrangers que ell creia desapareguts els quals no solament oferien la seva erudició sinó que havien esdevingut pares de fills catalans. De la mà de l’Alícia, va conèixer els indrets de la masia on treballaven i produïen tot el necessari per viure i, enamorat de la tasca i de la noia, va decidir unir-se al grup.
Al cap d’un temps, l’Ernst i l’Alícia estan doblement esperançats, pel canvi polític que s’albira i pel proper naixement del seu fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada