Darrera el vidre (Poema que salvaria)

Darrera el vidre veig
com de sobte s'imposa
el gotejar incessant
de la pluja damunt
les rajoles vermelles
de la terrassa immersa
en un silenci gris.

També cessa de sobte
el torturat repàs
mental de tot allò
que crec tenir pendent
i que vol ser ordenat
dintre meu amb aquest
sentiment prou sabut
d'un deure no buscat.

Tot ho deixa en suspens
el lleu so de la pluja
que va caient damunt
les rajoles vermelles
de la terrassa immersa
en un silenci gris.

Feliu Formosa
2001