La mama està contenta que treballi a aquesta Companyia perquè li fan rebaixa a la factura de la llum però jo no m'hi sento gaire bé... Els homes del meu departament són molt estranys, n'hi ha un amb un bigotet ridícul que porta sempre una camisa blau fosc, un altre en porta una de morada i es lliga un cordó groc en lloc de corbata i hi ha un pesat que sempre està explicant històries de quan era "legionario". Encara n'hi ha un altre bastant simpàtic que no para de beure glopets d'una botella que guarda a l'últim calaix de la taula. A la meva companya li agrada anar molt escotada i tots li expliquen acudits que jo no entenc. Una vegada que es va refredar, no em vaig moure de la cadira en tot el sant dia per acabar la feina, així quan tornés es trobaria la taula neta. L'endemà el cap del departament em va renyar i em va dir que no treballés tant, que els de dalt pensarien que amb una sola noia n'hi havia prou i qui aniria al carrer seria jo perquè era la més nova. No ho vaig entendre però com el senyor Ibáñez era molt savi -es passava el dia tancat al seu despatx escrivient obres de teatre- li vaig fer cas.
1 comentari:
M'ha fet riure molt. Tot un retrat.
Publica un comentari a l'entrada