La passejada pel barri del carrer dels Petons va estar tant ben documentada que em sembla superflu escriure res més sobre l’itinerari recorregut. Voldria però esmentar el meu itinerari emocional amb un cúmul de sentiments i sensacions algunes de les quals m’agradaria compartir: impaciència, en veure que el metro no arriba. Alegria, en retrobar companyes de cursos anteriors i conèixer personalment les altres blocaires del matí. Sorpresa, en descobrir les boniques ornamentacions del passatge Bacardi. Alleugeriment, en comprovar que encara queden algunes botigues antigues a Barcelona. Angoixa, a
Carme, ara ja sembles la nostra cronista. Gràcies per penjar-ho i que vinguin més cròniques, perquè en les teves hi ha emocions.
ResponEliminaMolt bé!. Una abraçada, Mª Cinta
M'ha emocionat i m'he identificat molt amb el contingut del teu escrit. Gràcies per fer-ho tant clar i concís.
ResponEliminaFELICITATS!!!
Carme, Sentiments, emocions , història, una barreja que fa viure el que escrius. Felicitats i gràcies per tot el que el teu relat transet´.
ResponEliminaRaimunda
En unes ratlles has sapigut transmetre tota la passejada i l'encant d'aquest dia que sempre guardare dins el cor, gracies, una abraçada
ResponEliminaRoser
Els vostres escrits reflecteixen totes les emocions que heu sentit en aquesta passejada i ens les transmeten vives i intactes.
ResponEliminaUs felicito!
Mercè