dimecres, 25 de febrer del 2009

Escola de la Dona

Dins el vestíbul
t'acull un tro de reina,
ets benvinguda
a un món ple de saviesa.
Ous i farina,
les mans es fan més útils.
Roba i tisores,
els dits es fan més ràpids.
Pinzells i llapis,
els ulls es fan més hàbils.
Ritmes i notes,
l'oïda es fa més dòcil.
Mots i sintaxi,
la ment es fa més àgil.
Companyonia,
la vida es fa més fàcil.

a

7 comentaris:

  1. Francina Gili25 de febrer del 2009, a les 16:04

    Bonic, bonic, bonic.

    ResponElimina
  2. Rosa Vila Panach28 de febrer del 2009, a les 13:45

    Com se t'ha ocorregut aquest poema? Tu sempre tan original.
    És "xulíssim"

    ResponElimina
  3. Magda Simon Parés2 de març del 2009, a les 4:30

    Carme, m'ha agradat molt aquest poema.Quina bona idea!És molt original!
    Fins aviat!

    ResponElimina
  4. gina2 de març del 2009, a les 5:35

    Amb poques paraules ho has dit tot.
    ¡Renoi, que maco!

    ResponElimina
  5. Sarroca2 de març del 2009, a les 10:14

    Ho has sintetitzat, en forma de poema, meravellosament. Si fos possible et demanaria un vers de més per a la “tecnologia” i així demostraríem a tothom com l’Escola està també al dia.
    maribel

    ResponElimina
  6. Mercè de Lasa4 de març del 2009, a les 14:29

    Molt bé, Mª. Carme, et felicito per aquest poema tan bonic.

    ResponElimina
  7. Raimunda6 de març del 2009, a les 10:02

    Carme, Quin romanç més autèntic.Quina facilitat en trobar els mots més adients. M'ha agradat molt
    Raimunda

    ResponElimina