Dins el vestíbul
t'acull un tro de reina,
ets benvinguda
a un món ple de saviesa.
Ous i farina,
les mans es fan més útils.
Roba i tisores,
els dits es fan més ràpids.
Pinzells i llapis,
els ulls es fan més hàbils.
Ritmes i notes,
l'oïda es fa més dòcil.
Mots i sintaxi,
la ment es fa més àgil.
Companyonia,
la vida es fa més fàcil.
Bonic, bonic, bonic.
ResponEliminaCom se t'ha ocorregut aquest poema? Tu sempre tan original.
ResponEliminaÉs "xulíssim"
Carme, m'ha agradat molt aquest poema.Quina bona idea!És molt original!
ResponEliminaFins aviat!
Amb poques paraules ho has dit tot.
ResponElimina¡Renoi, que maco!
Ho has sintetitzat, en forma de poema, meravellosament. Si fos possible et demanaria un vers de més per a la “tecnologia” i així demostraríem a tothom com l’Escola està també al dia.
ResponEliminamaribel
Molt bé, Mª. Carme, et felicito per aquest poema tan bonic.
ResponEliminaCarme, Quin romanç més autèntic.Quina facilitat en trobar els mots més adients. M'ha agradat molt
ResponEliminaRaimunda